Reflexions

Avui m´he ensabonat el cabell

Avui m’he ensabonat el cabell i tu diràs…què bé!!! I jo diré, bé, no, genial!!!! perquè, creu-me, la mida si que importa, ni que sigui per poder tenyir les quatre canes que toquen enfosquir sense córrer el risc de pintar també la closca. Encara em falta un centímetre per fer aquest pas, però, mentrestant, aquest matí he fregat el cabell amb l’escuma que ha despertat el xampú oblidat durant vuit mesos al racó de la dutxa.

Són aquests petites novetats les que m’animen quan, de sobte, dones un pas enrere amb mal de cap i d’articulacions. Diuen que els efectes de la quimio triguen mig any en desaparèixer i, ara, es suma el cansament de la ràdio, però estic contenta.

 Si la màquina de ràdio no es torna a espatllar, hauré acabat aquesta fase del tractament el 31 d’agost. Serà aleshores quan deixaré anar els meus rinxols a l’aire i els vestiré amb els colors i la flaire de les flors del camp. Serà aleshores quan també sortiré a caminar pel Camí de Cavalls, celebrant el meu retrobament amb les sortides, amb una dutxa posterior d’aigua calenta i una gustosa ensabonada de cabell acompanyada, aquest cop, d’un bon suavitzant! Oh yeah!!!!

Salut, M

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà.